Lluís Olivares que veiem al centre de la foto, va ser un dels intèrprets de l'obra del músic Lleó Borrell i el lletrista Josep Maria Andreu. Altres cantants com Salomé, Magda i Jacinta també interpretaven l'obra d'aquest tàndem artístic.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Josep Maria Andreu i Lleó Borrell un tàndem
Lluís Olivares que veiem al centre de la foto, va ser un dels intèrprets de l'obra del músic Lleó Borrell i el lletrista Josep Maria Andreu. Altres cantants com Salomé, Magda i Jacinta també interpretaven l'obra d'aquest tàndem artístic.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Òscar Dalmau parla de JM Andreu al diari AVUI
La cançó en català encara està de dol per la mort del mecenes Ermengol Passola. Ell va ajudar a fundar les discogràfiques Edigsa i Concèntric, els dos motors principals de la Nova Cançó durant el franquisme.
Gràcies a la seva tasca han transcendit noms com Serrat, Llach o Raimon, però caldria aclarir a les noves generacions que durant la dictadura no tot s'acabava en els cantautors, encara que sigui l'únic que s'ha reeditat en CD. Per reanimar un mercat discogràfic gairebé inexistent en la nostra llengua va caldre molta més gent que escrivís lletres, intèrprets que les cantessin, i compositors que les posessin en solfa.
L'autor, que no cantant, més prolífic de tots ha estat el poeta barceloní Josep Maria Andreu. Amb 88 anys i el cap ben despert encara recorda amb orgull que va guanyar el premi Carles Riba l'any 1959 i no li van caure els anells per adaptar, poc després, els seus versos a les exigències rítmiques i estructurals de la
cançó popular. Perquè l'Andreu és un poeta que, a més de publicar sobre paper, també ho ha fet sobre vinil. I de quina manera! Durant els anys 60 i 70 va escriure tants temes que hi havia qui creia que eren 3 en un: Josep, Maria i Andreu. Ell solet deu haver fet mig miler de cançons, entre originals i adaptacions. Quaranta anys abans que Cris Juanico traduís el Fly me to the moon, l'Andreu ja l'havia fet seva com Porta'm lluny del món perquè la cantés la Núria Feliu. O Nina de cera (Poupée de cire), El món (Il mondo), i tantes altres.
Si als Estats Units Hal David comptava amb Burt Bacharach per signar temes com Alfie, Wives and lovers o Walk on by, a Catalunya Josep Maria Andreu va formar amb el mestre Lleó Borrell la parella de fet amb més èxit de la cançó popular catalana del segle vint. Junts van guanyar el 5è Festival de la Cançó Mediterrània amb Se'n va anar. I a partir d'aquí, la febre creativa del senyor Andreu es va disparar.
Jacinta, Salomé, Francesc Heredero, Maria Cinta, Ramon Calduch, Grau Carol, Magda, Salvador Escamilla, Jordi Barre... gairebé tots els intèrprets de la Nova Cançó han gravat temes d'ell. Fins i tot Montserrat Caballé o Josep Carreras. Si l'Andreu fos nord-americà, a hores d'ara ja tindria un songbook, un cançoner amb el recull de tots els seus poemes musicats acompanyat d'un triple CD amb les millors interpretacions. De fet, el músic, musicòleg i home de ràdio Jordi Roura està intentant publicar-lo.
Esperem que el Josep Maria ho pugui veure.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 59. Dijous, 8 de gener del 2009
Gràcies a la seva tasca han transcendit noms com Serrat, Llach o Raimon, però caldria aclarir a les noves generacions que durant la dictadura no tot s'acabava en els cantautors, encara que sigui l'únic que s'ha reeditat en CD. Per reanimar un mercat discogràfic gairebé inexistent en la nostra llengua va caldre molta més gent que escrivís lletres, intèrprets que les cantessin, i compositors que les posessin en solfa.
L'autor, que no cantant, més prolífic de tots ha estat el poeta barceloní Josep Maria Andreu. Amb 88 anys i el cap ben despert encara recorda amb orgull que va guanyar el premi Carles Riba l'any 1959 i no li van caure els anells per adaptar, poc després, els seus versos a les exigències rítmiques i estructurals de la
cançó popular. Perquè l'Andreu és un poeta que, a més de publicar sobre paper, també ho ha fet sobre vinil. I de quina manera! Durant els anys 60 i 70 va escriure tants temes que hi havia qui creia que eren 3 en un: Josep, Maria i Andreu. Ell solet deu haver fet mig miler de cançons, entre originals i adaptacions. Quaranta anys abans que Cris Juanico traduís el Fly me to the moon, l'Andreu ja l'havia fet seva com Porta'm lluny del món perquè la cantés la Núria Feliu. O Nina de cera (Poupée de cire), El món (Il mondo), i tantes altres.
Si als Estats Units Hal David comptava amb Burt Bacharach per signar temes com Alfie, Wives and lovers o Walk on by, a Catalunya Josep Maria Andreu va formar amb el mestre Lleó Borrell la parella de fet amb més èxit de la cançó popular catalana del segle vint. Junts van guanyar el 5è Festival de la Cançó Mediterrània amb Se'n va anar. I a partir d'aquí, la febre creativa del senyor Andreu es va disparar.
Jacinta, Salomé, Francesc Heredero, Maria Cinta, Ramon Calduch, Grau Carol, Magda, Salvador Escamilla, Jordi Barre... gairebé tots els intèrprets de la Nova Cançó han gravat temes d'ell. Fins i tot Montserrat Caballé o Josep Carreras. Si l'Andreu fos nord-americà, a hores d'ara ja tindria un songbook, un cançoner amb el recull de tots els seus poemes musicats acompanyat d'un triple CD amb les millors interpretacions. De fet, el músic, musicòleg i home de ràdio Jordi Roura està intentant publicar-lo.
Esperem que el Josep Maria ho pugui veure.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 59. Dijous, 8 de gener del 2009
dijous, 21 d’octubre del 2010
La cançó del zoo
CANÇÓ DEL ZOO “Goin’ to the Zoo”
(Tom Paxton - JM Andreu)
Tots volem anar cap el zoo el diumenge
al zoo el diumenge, al zoo el diumenge.
Tots volem anar cap el zoo el diumenge
hi anirem plegats.
TORNADA:
Anem tots cap el zoo, zoo, zoo
anem-hi plegats, gats, gats
Anem tots cap el zoo, zoo, zoo
anem-hi plegats, gats, gats!
Mira l’elefant amb la llarga trompa
les orelles mou i la llarga trompa
menja cacauets amb la llarga trompa
i que bé que ho fa!
Mira tots els micos grat grat gratant-se
es pengen i salten grat grat gratant-se
grat grat gratant-se
bufa, quina picor!
I l’os negre fa oh! oh! oh! oh! oh!
oh! oh! oh! oh! oh!
no t’hi acostis tan oh! oh! oh! oh! oh!
et pot esgarrapar!
Les gavines neden i amb el bec badoquen
pesquen força peixos i amb el bec badoquen
fins les més petites amb el bec badoquen
quin tip de badocar!
El gripau blau, una creació de Josep Maria Andreu per Ara va de Bo
La cançó I'm in love with a big blue frog de Peter, Paul & Mary va ser el punt de partida per a una cançó que s'ha fet famosa en versió d'Ara Va de Bo, de Xesco Boix, del Grup de Folk, d'Els Kumbes del Mambo, Aina Maria Picó, Agustí Baró i Joan Bibiloni i altres intèrprets. Hi ha escoles i clubs d'esplai que porten el seu nom i també col·leccions de llibres. L'argument de l'animal fatxenda va ser una creació de Josep Maria Andreu que no tenia res a veure amb el text original que parlava de problemes racials als EUA. L'any 1974 el grup Ara Va de Bo li va encarregar la versió i la va enregistrar. Xesco Boix feia poc que havia deixat el grup però com que hi havia bona relació amb els antics companys el van convidar a cantar en el disc amb Núria Ventura, Jordi Roura i Josep Maria Pujol.
A TVE, l'any 1974 la van interpretar Dolors Laffitte, Jordi Roura, Ricard Casals i Laura Pérez.
El gripau blau “I’m in love with a big blue frog”
(Les Braunstein- Adaptació lliure J.M. Andreu)
TORNADA:
Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau
que es creia ser però de veritat
res més que un príncep encantat
No es movia el gripau blau
el gripau blau babau
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic
TORNADA
Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau
que era el seu cau com un palau
mireu si n'era de babau
TORNADA
Ja fa dies que el gripau blau
que el gripau blau babau
de creure's tan, tan important
a poc a poc s'ha anat inflant
TORNADA
Molt em temo que el gripau blau
que el gripau blau babau
d'inflar-se tant li pot passar
que faci un pet com una gla
TORNADA
A TVE, l'any 1974 la van interpretar Dolors Laffitte, Jordi Roura, Ricard Casals i Laura Pérez.
El gripau blau “I’m in love with a big blue frog”
(Les Braunstein- Adaptació lliure J.M. Andreu)
TORNADA:
Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau
que es creia ser però de veritat
res més que un príncep encantat
No es movia el gripau blau
el gripau blau babau
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic
TORNADA
Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau
que era el seu cau com un palau
mireu si n'era de babau
TORNADA
Ja fa dies que el gripau blau
que el gripau blau babau
de creure's tan, tan important
a poc a poc s'ha anat inflant
TORNADA
Molt em temo que el gripau blau
que el gripau blau babau
d'inflar-se tant li pot passar
que faci un pet com una gla
TORNADA
dissabte, 16 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)